Crítica Recital de Poemes IES Secretari Coloma

Es va dur a terme un recital de poesia en català a la classe de 3r ESO B d’IES Secretari Coloma en el mes de maig.

El primer grup en recitar està format per Anna Ojeda, Olga Turcanuu, Judith Franc, Anthony Bowen i Norma Salvadores.

Van recitar 5 grups de temes de poesia diferents en diferents dies. Cada dia de recitat durava un hora menys l’últim dia de recital en el qual ho van fer dos grups.


El tema del recital era La crítica social i la defensa dels ideals de justícia, llibertat, etc. Anaven vestits de manera formal amb camisa blanca i pantalons foscos.

Van recitar, amb l’ajuda d’un Prezzi, poemes de Joan Maragall com El Cant de la Senyera, de Joana Raspall com El vell vestit, de Joan Olivé, de Maria Mercè Marçal....

La selecció de poemes va ser la correcta ja que parlaven de llibertat, lluita per la teva terra i pels teus ideals.

Van recitar els poemes correctament, sense equivocar-se i vocalitzant, cosa molt important ja que sinó no s’entendria res. Al acabar el poema es van fer una breu explicació on ens explicaven el significat del poema.

El presentador del recital va ser Anthony Bowen, que per mi va ser el presentador més flux de tots els recitals ja que no tenia l’energia que ha de tenir una persona per expressar-se i presentar davant d’un públic.


Un altre dia va recitar el grup constituït per la Joana Cívico, la Mireia Rovira, la Laia Maestro, la Martina Garcia i la Clara Martínez.

El teva del recital era L’aventura, els viatges i la descoberta de llocs desconeguts. Van utilitzar un vestuari formal jugant amb els grisos, blancs i negres.

Van recitar poemes de Josep Carner, de l’avia de la Clara, entre d’altres. Ho van fer amb molt de ritme, uns mes que altres però el conjunt va està força bé. Acompanyant els poemes es van projectar diferents imatges relacionades amb el poema i van posar diferent música pels diferents pomes.

La tria dels poemes va ser la correcta, tots anaven en sintonia amb el tema.

La presentadora va ser Clara Martínez, que va saber conduir el recital pel bon camí i també va recitar algun poema de la seva àvia.

Un altre dia va recitar el grup del Marius Gutiérrez, Roger Villar, Joan Salvà, Enric Garcia i Martí Fitó.

El tema del recital era La Pàtria, que la van saber representar a l’escenari amb una bandera catalana. Anaven tots vestits formal amb camisa blanca menys l’Enric.

La selecció de poemes de poetes dels països Catalans va ser excel·lent, ja que alguns parlaven de Catalunya però altres de Valencia.

Van recitar poemes de poetes catalans com valencians, alguns d’ells són Joan Maragall i Joan Salvat Papasseit. Per acompanyar la recitació dels poemes van utilitzar la cançó de Braveheart en la majoria de poemes i en els poemes de bressol van fer servir música d’una caixa de música.

La recitació del poemes em va semblar excel·lent ja que li posaven moltes ganes i sentiment en la seva recitació. A més em va semblar molt interesant però a la vegada complicat que Joan Salvà recites algun poema en valencià. Va ser el grup que em va agradar més.

El presentador va ser Roger Villar, ho va fer excel·lent, amb molta gracia i fent sentir proper el púbic. Té moltes qualitats d'improvització, cosa que va fer que la presentació sigues entretinguda i graciosa.

Un  altre dia va recitar el grup format per el Guillem Clavaria, el Jofre Viaplana, la Paula Roig i el Joel Roldan.

El tema del recital era L’amor i el desamor. Anaven tots vestits formalment i els nois portaven un barret, que donava un aire molt còmic i original.

Van recitar poemes de Miquel Martí i Pol, Joana Raspall i Joan Oliver. Van recitar els poemes força bé, però cal destacar a Jofre Viaplana i a Guillem Clavaria que van recitar els seus poemes excel·lentment, amb molt de ritme i sentiment.

La selecció de poemes va ser la correcta, però no van posar música per acompanyar el recital, cosa que va desentonar amb els altres recitals ja que tots havien posat música..

La presentació del recital va ser duta a terme per Paula Roig, que ho va fer bastant bé. Van triar bé fent que la Paula fos la presentadora ja que era la única noia del grup.

L’últim grup en recitar els seus poemes estava format per Ariadna Sánchez, Andrea Sansón, Albert Camats, Anna Solé, Sílvia Castro i Jessica Blasco.

El tema del recital va ser Les 4 Estacions i van recitar poemes de Jacint Verdaguer com Vora el Mar de Joana Raspall com La Rel, i altres poemes com Cançó de Pluja, Poema sense acabar, Pirinenques i el Pi de Formentor.

Els poemes escollits eren els adequats per el tema del recital, ja que tots parlaven de les 4 estacions i anaven acompanyats de la música de les 4 estacions de Vivaldi, música molt ben escollida.

La presentadora va ser Anna Solé, que ho va fer perfectament amb molta normalitat.

Per finalitzar, totes les representacions han tingut en comú l’explicació del significat del poema després de recitar-lo i un cartell en el qual es mostra el tema del recital i el dia d’aquest.

Cada cartell és diferent a l’altre i això dona una gran diversitat de models, estils i la personalitat de cada grup.

El conjunt de tots els recitals distribuïts en diferents dies va ser excel·lent, recital que recomano ja que pots anar a veure el recital del tema que t’agrada i el que no, no anar-hi. La característica d’aquest recital és que té molts temes variats ja que a tothom no li agrada el mateix estil de poesia.

L'ESTRELLA

^L'ESTRELLA

^{La nit ha cobert la terra}

^{amb son mantell de foscor,}

^{amb feresa de silenci}

^{i amb feresa de remors.}

^{Tot un món ple de misteri}

^{s'aixeca d'un món que dorm,}

^{i l'esperit de les serres}

^{per la buidor se remou.}

^{Amb l'aleteig de ses ales}

^{colors i perfils confon;}

^{posant encisants aromes dins cada flor que desclou.}

^{Bo i saltant la meva néta}

^{m'ha volgut seguir a l'hort;}

^{plançonet de nou anyades}

^{frisa per saber-ho tot.}

^{Los secrets de l'estelada}

^{li tenen robat lo cor;}

^{i es deleix per veure el Carro}

^{dibuixat amb punts de foc.}

^{Lo bell Camí de Sant Jaume}

^{l'encisa amb sos resplendors;}

^{mes la seva enamorada}

^{és l'Estrella del Pastor.}

^{Tot mirant les meravelles}

^{que del cel la volta enclou,}

^{un estel l'ha traspassada}

^{com un coet volador.}

^{La nena tota tremola}

^{i em diu encesa de goig:}

^{-Àvia ¡és l'infant que ens envia}

^{des del cel Nostre Senyor!}

^{DOLORS MONSERDÀ I VIDAL (1845-1919)}

BIOGRAFIA Dolors Monserdà i Vidal neix a Barcelona el 1845 i mor en aquesta mateixa ciutat el 1919. Va ser escriptora i es va interessar pels moviments socials i religiosos de la seva època. La seva dedicació i anàlisis sobre la condició de la dona la situen com a una de les primeres feministes del nostre país. Després d'un primer moment en què va escriure en castellà, fins al 1875, va abraçar la llengua pròpia i va dur a terme nombrosos projectes literaris. Les seves amistats d'aquests primers anys la condueixen al món de les lletres, en part també per la professió del seu pare, qui relligava llibres mentre al seu obrador tenien lloc tertúlies que aplegaven importants intel·lectuals del moment, com ara Milà i Fontanals o Josep Anselm Clavé. Una de les seves amistats més influents va ser la també escriptora Maria Josepa Massanés, sobre la vida de la qual publicaria una biografia, Biografia de Na Josepa Massanés i Dalmau, el 1915. Durant els primers anys va conrear amb força èxit la poesia, una tasca que li va valer, en diverses ocasions, premis com els Jocs Florals. Però ja aleshores havia estrenat una obra teatral, Teresa o un jorn de prova (1875). Com a poeta va escriure obres de caire religiós, patriòtic i amorós, que més tard reuniria en llibres com Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Així mateix va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909. Però Dolors Monserdà va excel·lir sobretot en el camp de la novel·la. Tot i que la crítica ha dit sovint que l'autora es va evadir dels problemes estètics que havia plantejat la novel·la a les portes del segle XX, allò cert és que les seves obres van suposar una perspectiva femenina de l'època, tant des d'un punt de vista socio-cultural com ideològic. La seva activitat com a dona compromesa amb determinades idees del seu temps va fer que les novel·les de Monserdà anessin més enllà de la literatura i arribessin a ser, com diu Antònia Tayadella, "una mena d'apostolat moral sobre els seus contemporanis". La seva obra és, en tot cas, una barreja de costumisme, realisme i romanticisme que va obtenir el favor de molts dels seus contemporanis. D'entre les seves novel·les, destaca sobretot La fabricanta (1904), on retrata una dona modèlica que va pujant en l'escala social gràcies al seu realisme i a un esforç laboral considerable. Anava doncs contra una idea bovarista de la dona i va escriure amb la intenció de construir una novel·la sobre la mítica burgesia barcelonina. Altres títols seus, com ara La Montserrat (1893), La família Asparó (1900) o La Quitèria (1906), segueixen la mateixa línia en quant a una consideració de la novel·la com a eina per influir en el seu entorn. Tampoc no és pot deixar de banda a l'hora de parlar de Dolors Monserdà la seva activitat com a dona compromesa amb la causa feminista –sempre des d'unes posicions molt marcades ideològicament, inspirades per la doctrina social de l'Església. Va promoure iniciatives com el Patronat d'Obreres de l'Agulla i va escriure sobre el paper de la dona en els fets de la Setmana Tràgica, a més de col·laborar a la premsa de l'època, sobretot a La Renaixença. Tot i amb això la vertadera significació de l'obra i la figura de Dolors Monserdà no han estat encara estudiades amb la profunditat que mereixeria, i atesa la influència que va tenir durant la segona part del segle XIX i els primers anys del segle XX.

COMENTRAI PERSONAL : L'ESTRELLA 

^{Capta molt bé le sensacions que pot percebre un infant al contemplar una nit estelada.} 

^{Utilitza un llenguatge directe i clar, és un poema molt sencill pero a la vegada ple de sentiments.}

CEMENTIRI DE SINERA

Cementiri de Sinera

A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.

Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.

Com necessito
Contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.

Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?

Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.

SALVADOR ESPRIU

BIOGRAFIA

Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Gramenet el 10 de juliol de 1913. Però, també va passar moltes temporades de la seva vida a Arenys de Mar.

El 1934 va acabar la carrera i es va llicenciar en dret i, més tard, va voler estudiar història antiga i també es va treure la llicenciatura. Com que no en va tenir prou, en acabar la guerra va començar a estudiar com advocat però no va oblidar la literatura.

L’any 1949 va publicar una de les seves millors obres que la va fer titular Les cançons d’Ariadna. Tots els llibres que va publicar Salvador van ser un símbol català. Més tard, al 1982 li donen la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya per agrair-li tot el que havia ensenyat a Catalunya, i tots els poemes que havia escrit, com he dit abans, eren un gran símbol per Catalunya.

El dia 19 de desembre de 1984 l’ingressen però el dia 27 li donen l’alta. El divendres 22 de febrer mor amb 72 anys. El dia 23 és enterrat a Arenys de Mar, una de les terres més estimades per Salvador.

Les obres més importants de poesia són: El cementiri de Sinera, Les cançons d’Ariadna i les hores. I algunes de les novel·les més destacades són: El doctor Rip i Laia. I, per últim les obres de teatre més destacades són : Primera historia d’Ester i Antígona.

COMENTARI PERSONAL: Cementiri de Sinera

L’argument del poema comença on Salvador Espriu expressa la seva conformitat i agraïment a Catalunya, ja que, ell s’hi sent molt bé. Això ens ho demostra explicant tot el que l’envolta i expressant-ho d’una manera molt amorosa. En canvi, desprès comença un procés negatiu causa que Catalunya està patint la postguerra. Algunes de les maneres amb les quals ens fa pensar això és per com ara descriu el seu entorn, abans ho dibuixava tot molt encantador i ara, en canvi, ens dibuixa una imatge fosca i sense sortida. Ens descriu com plou, i com aquesta aigua colpeja fort els vidres fent un soroll esgarrifador. En aquests dos quintets està patint un procés de por i tristesa. I, finalment, ens explica la seva esperança i desig en què Catalunya es refaci i tiri endavant... com un lent somni.

El poema conté tres parts diferents. Com he dit abans els tres primers tercets on ens diu que es sent bé, els dos quintets on passa un procés negatiu i, finalment, on ens reflexteix la seva esperança.

El tema del poema és el sentiment que sent Salvador Espriu envers Catalunya. I un subtema seria la guerra civil.

Jo crec que aquest poema és força interessant. Doncs, és un poema que reflecteix els sentiments de les persones que van patir la Catalunya de postguerra.

SET POEMES D'ANIVERSARI

SET POEMES D'ANIVERSARI I. Mira'm els ulls que cap fosca no venç. Vinc d'un estiu amb massa pluges, però duc foc a l'arrel de les ungles i no tinc cap sangtraït pels racons de la pell del record. Per l'abril farà anys del desgavell: set anys, cosits amb una agulla d'or a la sorra del temps, platges enllà perquè la mar els renti i el sol i el vent en facin diademes. Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc, la cambra closa, els grans silencis; de tot això só ric, i de més coses, però no em tempta la fredor del vidre i sobrevisc, aigües amunt del somni, tenaç com sempre. Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.

BIOGRAFIA Miquel Martí i Pol neix a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929 i mor l'11 de novembre de 2003. És conegut sobretot com a poeta, però també escriu prosa i fa traduccions. Estudia primària a l'escola parroquial del seu poble. Als catorze anys comença a treballar al despatx de ca la Tecla Sala, la mateixa fàbrica tèxtil en què treballava la seva mare. Als dinou anys pateix una tuberculosi pulmonar, que l'obliga a passar un any al llit i que li permet de llegir abundosament. Amb el seu primer recull de poemes, Paraules al vent (1954), obté el Premi Óssa Menor. El 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla el 1958 i un fill el 1965. Fa traduccions i inicia l'activitat pública: dirigeix cinefòrums, fa conferències, posa música als seus poemes i en canta en escenaris al costat d'altres integrants del moviment de la Nova Cançó. A finals dels seixanta inicia activitats polítiques en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Col·labora a les revistes Oriflama i Inquietud. Als voltants de la dècada de 1960 entra de ple en el corrent imperant de l'època pel que fa a poesia, el realisme històric, especialment en els títols El poble (1966) i La fàbrica (1972), escrit uns anys abans. Tanmateix, a partir del 1970 l'esclerosi múltiple que patirà tota la vida comença a fer-se evident. Aleshores, la introspecció serena de les seves limitacions fa que progressivament la seva poesia transcendeixi la realitat de l'àmbit de la malaltia. En aquest sentit basteix un món poètic original, com a expressió de les sensacions més humanes: l'amor, el desig i la mort, passen a ser temes recurrents en la seva poesia, molt especialment a Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974) i Quadern de vacances (1976). Miquel Martí i Pol treballa prop de trenta anys a la fàbrica, fins que el 1973 l'esclerosi múltiple el converteix en un pensionista de gran invalidesa i enceta uns anys de reclusió. Quan es crea l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'any 1977, n'és un dels primers socis. El 1978 rep un homenatge dins la Setmana Popular a Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, sota el lema "Ara és demà", amb cartell d'Antoni Tàpies i amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol o Xavier Bru de Sala, entre molts d'altres. El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang. Amb el llibre Estimada Marta (1978) comença el reconeixement popular del poeta i reprèn l'assistència a actes públics. El 1984 mor la seva esposa Dolors Feixas, després d'una llarga malaltia. Tot i que gran part de la seva producció són poemes, també edita un volum de prosa, Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978), dos llibres de memòries novel·lades i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. Cantants com Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Ramon Muntaner o Rafael Subirachs han musicat poemes de Miquel Martí i Pol, contribuint a la difusió de l'obra del poeta. Paral·lelament Miquel Martí i Pol ha estat traductor d'obres de Saint-Exupéry, Simone de Beauvoir, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, i Gianni Rodari, entre altres autors. D'altra banda, la seva poesia, ja sigui en volums personals o en antologies, ha estat traduïda a l'alemany, l'anglès, el búlgar, el castellà, l'eslovè, el flamenc, l'italià, el japonès, el portuguès o el rus, entre més. La seva obra és guardonada amb el Premi Óssa Menor (1954), el Fastenrath, el Premi de la Crítica (1978), el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), el Nosside internacional a la Vall d'Aosta; i la seva trajectòria és reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 1992, el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). Els homenatges i distincions honorífiques se succeeixen des tota mena d'institucions públiques i entitats cíviques. L'assistència del poeta –sempre acompanyat per Montserrat Sans, la seva segona esposa, amb qui es casa el 1986– és aclamada en multitud d'actes. A moltes poblacions de Catalunya hi ha carrers que porten el seu nom, com també el porten diverses escoles de Primària (a Viladecans, Sant Feliu de Llobregat, Sabadell, Lliçà de Munt, Barberà del Valès…), dos instituts d'ensenyament secundari (a Cornellà de Llobregat i Roda de Ter), i dues biblioteques (a Sant Joan Despí i Sant Gregori). A partir del 1999 es produeix un espontani reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalans aprovin de demanar en els seus Plens a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i a la Institució de les Lletres Catalanes, que fos presentada la candidatura de l'autor a l'Acadèmia Sueca per al premi Nobel. El 2000 s'hi afegí el Parlament de Catalunya. Miquel Martí i Pol mor l'11 de novembre del 2003 al seu poble natal, Roda de Ter. La seva obra poètica no ha deixar mai de ser constantment reeditada i traduïda.

COMENTRAI PERSONAL:SET POEMES D'ANIVERSARI

Crec que aquest poema es pot referir a la seva malaltia i al seu estat físic, que tot hi estar molt 

malament conserva les ganes de viure i ser el mateix de sempre.

El poeta utilitza un vocabulari difícil d'entendre.