L'ESTRELLA
La nit ha cobert la terra
amb son mantell de foscor,
amb feresa de silenci
i amb feresa de remors.
Tot un món ple de misteri
s'aixeca d'un món que dorm,
i l'esperit de les serres
per la buidor se remou.
Amb l'aleteig de ses ales
colors i perfils confon;
posant encisants aromes dins cada flor que
desclou.
Bo i saltant la meva néta
m'ha volgut seguir a l'hort;
plançonet de nou anyades
frisa per saber-ho tot.
Los secrets de l'estelada
li tenen robat lo cor;
i es deleix per veure el Carro
dibuixat amb punts de foc.
Lo bell Camí de Sant Jaume
l'encisa amb sos resplendors;
mes la seva enamorada
és l'Estrella del Pastor.
Tot mirant les meravelles
que del cel la volta enclou,
un estel l'ha traspassada
com un coet volador.
La nena tota tremola
i em diu encesa de goig:
-Àvia ¡és l'infant que ens envia
des del cel Nostre Senyor!
DOLORS MONSERDÀ I VIDAL (1845-1919)
BIOGRAFIA
Dolors Monserdà i Vidal neix
a Barcelona el 1845 i mor en aquesta mateixa ciutat el 1919. Va ser
escriptora i es va interessar pels moviments socials i religiosos de la
seva època. La seva dedicació i anàlisis sobre la condició de la dona la
situen com a una de les primeres feministes del nostre país. Després d'un
primer moment en què va escriure en castellà, fins al 1875, va abraçar la
llengua pròpia i va dur a terme nombrosos projectes literaris. Les seves
amistats d'aquests primers anys la condueixen al món de les lletres, en part
també per la professió del seu pare, qui relligava llibres mentre al seu
obrador tenien lloc tertúlies que aplegaven importants intel·lectuals del
moment, com ara Milà i Fontanals o Josep Anselm Clavé. Una de les seves
amistats més influents va ser la també escriptora Maria Josepa Massanés,
sobre la vida de la qual publicaria una biografia, Biografia de Na Josepa Massanés i Dalmau, el 1915.
Durant els primers anys va conrear amb força èxit la poesia, una tasca que
li va valer, en diverses ocasions, premis com els Jocs Florals. Però ja
aleshores havia estrenat una obra teatral, Teresa o un jorn de prova (1875). Com a poeta va escriure obres
de caire religiós, patriòtic i amorós, que més tard reuniria en llibres com
Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Així mateix va ser
la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909.
Però Dolors Monserdà va excel·lir sobretot en el camp de la novel·la. Tot i
que la crítica ha dit sovint que l'autora es va evadir dels problemes
estètics que havia plantejat la novel·la a les portes del segle XX, allò
cert és que les seves obres van suposar una perspectiva femenina de
l'època, tant des d'un punt de vista socio-cultural com ideològic. La seva
activitat com a dona compromesa amb determinades idees del seu temps va fer
que les novel·les de Monserdà anessin més enllà de la literatura i
arribessin a ser, com diu Antònia Tayadella, "una mena d'apostolat
moral sobre els seus contemporanis". La seva obra és, en tot cas, una
barreja de costumisme, realisme i romanticisme que va obtenir el favor de
molts dels seus contemporanis.
D'entre les seves novel·les, destaca sobretot La fabricanta (1904), on retrata una dona modèlica que va
pujant en l'escala social gràcies al seu realisme i a un esforç laboral
considerable. Anava doncs contra una idea bovarista de la dona i va
escriure amb la intenció de construir una novel·la sobre la mítica burgesia
barcelonina. Altres títols seus, com ara La Montserrat (1893), La
família Asparó (1900) o La
Quitèria (1906), segueixen la mateixa línia en quant a una consideració
de la novel·la com a eina per influir en el seu entorn.
Tampoc no és pot deixar de banda a l'hora de parlar de Dolors Monserdà la
seva activitat com a dona compromesa amb la causa feminista –sempre des
d'unes posicions molt marcades ideològicament, inspirades per la doctrina
social de l'Església. Va promoure iniciatives com el Patronat d'Obreres de
l'Agulla i va escriure sobre el paper de la dona en els fets de la Setmana
Tràgica, a més de col·laborar a la premsa de l'època, sobretot a La Renaixença. Tot i amb això la
vertadera significació de l'obra i la figura de Dolors Monserdà no han
estat encara estudiades amb la profunditat que mereixeria, i atesa la
influència que va tenir durant la segona part del segle XIX i els primers
anys del segle XX.
|
|
COMENTRAI PERSONAL :
L'ESTRELLA
Capta
molt bé le sensacions que pot percebre un infant al contemplar una nit
estelada.
Utilitza un llenguatge directe i clar, és un poema molt sencill pero
a la vegada ple de sentiments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario