L'ESTRELLA

^L'ESTRELLA

^{La nit ha cobert la terra}

^{amb son mantell de foscor,}

^{amb feresa de silenci}

^{i amb feresa de remors.}

^{Tot un món ple de misteri}

^{s'aixeca d'un món que dorm,}

^{i l'esperit de les serres}

^{per la buidor se remou.}

^{Amb l'aleteig de ses ales}

^{colors i perfils confon;}

^{posant encisants aromes dins cada flor que desclou.}

^{Bo i saltant la meva néta}

^{m'ha volgut seguir a l'hort;}

^{plançonet de nou anyades}

^{frisa per saber-ho tot.}

^{Los secrets de l'estelada}

^{li tenen robat lo cor;}

^{i es deleix per veure el Carro}

^{dibuixat amb punts de foc.}

^{Lo bell Camí de Sant Jaume}

^{l'encisa amb sos resplendors;}

^{mes la seva enamorada}

^{és l'Estrella del Pastor.}

^{Tot mirant les meravelles}

^{que del cel la volta enclou,}

^{un estel l'ha traspassada}

^{com un coet volador.}

^{La nena tota tremola}

^{i em diu encesa de goig:}

^{-Àvia ¡és l'infant que ens envia}

^{des del cel Nostre Senyor!}

^{DOLORS MONSERDÀ I VIDAL (1845-1919)}

BIOGRAFIA Dolors Monserdà i Vidal neix a Barcelona el 1845 i mor en aquesta mateixa ciutat el 1919. Va ser escriptora i es va interessar pels moviments socials i religiosos de la seva època. La seva dedicació i anàlisis sobre la condició de la dona la situen com a una de les primeres feministes del nostre país. Després d'un primer moment en què va escriure en castellà, fins al 1875, va abraçar la llengua pròpia i va dur a terme nombrosos projectes literaris. Les seves amistats d'aquests primers anys la condueixen al món de les lletres, en part també per la professió del seu pare, qui relligava llibres mentre al seu obrador tenien lloc tertúlies que aplegaven importants intel·lectuals del moment, com ara Milà i Fontanals o Josep Anselm Clavé. Una de les seves amistats més influents va ser la també escriptora Maria Josepa Massanés, sobre la vida de la qual publicaria una biografia, Biografia de Na Josepa Massanés i Dalmau, el 1915. Durant els primers anys va conrear amb força èxit la poesia, una tasca que li va valer, en diverses ocasions, premis com els Jocs Florals. Però ja aleshores havia estrenat una obra teatral, Teresa o un jorn de prova (1875). Com a poeta va escriure obres de caire religiós, patriòtic i amorós, que més tard reuniria en llibres com Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Així mateix va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909. Però Dolors Monserdà va excel·lir sobretot en el camp de la novel·la. Tot i que la crítica ha dit sovint que l'autora es va evadir dels problemes estètics que havia plantejat la novel·la a les portes del segle XX, allò cert és que les seves obres van suposar una perspectiva femenina de l'època, tant des d'un punt de vista socio-cultural com ideològic. La seva activitat com a dona compromesa amb determinades idees del seu temps va fer que les novel·les de Monserdà anessin més enllà de la literatura i arribessin a ser, com diu Antònia Tayadella, "una mena d'apostolat moral sobre els seus contemporanis". La seva obra és, en tot cas, una barreja de costumisme, realisme i romanticisme que va obtenir el favor de molts dels seus contemporanis. D'entre les seves novel·les, destaca sobretot La fabricanta (1904), on retrata una dona modèlica que va pujant en l'escala social gràcies al seu realisme i a un esforç laboral considerable. Anava doncs contra una idea bovarista de la dona i va escriure amb la intenció de construir una novel·la sobre la mítica burgesia barcelonina. Altres títols seus, com ara La Montserrat (1893), La família Asparó (1900) o La Quitèria (1906), segueixen la mateixa línia en quant a una consideració de la novel·la com a eina per influir en el seu entorn. Tampoc no és pot deixar de banda a l'hora de parlar de Dolors Monserdà la seva activitat com a dona compromesa amb la causa feminista –sempre des d'unes posicions molt marcades ideològicament, inspirades per la doctrina social de l'Església. Va promoure iniciatives com el Patronat d'Obreres de l'Agulla i va escriure sobre el paper de la dona en els fets de la Setmana Tràgica, a més de col·laborar a la premsa de l'època, sobretot a La Renaixença. Tot i amb això la vertadera significació de l'obra i la figura de Dolors Monserdà no han estat encara estudiades amb la profunditat que mereixeria, i atesa la influència que va tenir durant la segona part del segle XIX i els primers anys del segle XX.

COMENTRAI PERSONAL : L'ESTRELLA 

^{Capta molt bé le sensacions que pot percebre un infant al contemplar una nit estelada.} 

^{Utilitza un llenguatge directe i clar, és un poema molt sencill pero a la vegada ple de sentiments.}